Recursos
A continuació, podeu conéixer, sintèticament, els principals recursos de la Taula. Per accedir a la totalitat dels recursos, podeu accedir al repositori de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà que ha generat DOCUMARE (Centre de documentació de la Pesca i el Mar).
Bones pràctiques en l'ancoratge i el fondeig.
Recomanacions fondeig: FONDEJA
Document elaborat l'any 2016 per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (actualment DG de Política Marítima i Pesa Sostenible) on es recomanen bones pràctiques en l’ancoratge d’embarcacions i en la instal·lació de sistemes de fondeig (correcta planificació dels camps de boies de fondeig, sistemes de fondeig, pràctiques d’instal·lació i retirada dels sistemes de fondeig i retirada de morts de formigó actualment instal·lats sobre fanerògames marines. També té un annex explicant els diferents sistemes de fixació de baix impacte.
Més informació: Protocol de bones pràctiques en el fondeig i l'ancoratge al Litoral Català.
Aplicació web per a la recomanació de zones de fondeig, a disposició dels usuaris. Consisteix en un visor, on, a més de donar informació sobre ecosistemes, tipus de fons, fondària, tipus de boies, etcétera, tindrà una capa que indicarà les zones aptes pel fondeig, en base a l'activitat econòmica tradicional de la pesca i en base als ecosistemes. A més, dona informació de l'entorn, de les platges properes. Es tracta d'un projecte viu i que encara no s'ha tancat del tot. Es va financiar a través de la Xarxa Marítima de Catalunya i dirigit per Carolina Martí, directora de l’Institut de Medi Ambient, de la Universitat de Girona.
Afluència i mobilitat de les embarcacions
Voleu conèixer les cales amb major afluència al Litoral del Baix Empordà? Descarregue-vos l'estudi d'afluència i mobilitat d'embarcacions que va coordinar l'any 2021 la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i que va dirigir Carolina Martí, directora de l'Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona.
Fondeig respectuós: APP FanCat
FanCat és una eina gratuïta que ofereix la Generalitat i que et permet saber en tot moment, mentre navegues, on hi ha fanerògames marines.
Més informació: Fondeig respectuos.
El mapa dels hàbitats marins de Catalunya
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, El seu abast és: des de la línia de la costa (0 metres) fins al límit exterior del polígon format per la intersecció del límit d’aigües costaneres, els espais naturals protegits de competència de la Generalitat de Catalunya i la isòbata -50 m. Es preveu la finalització de tota la costa catalana al llarg de l'any 2023. Es disposarà del model d'elevacions, batimetria, tipus de fons marins, hàbitats marins, objectes i infraestructures antròpiques,...
Més informació: Mapa Hàbitats Marins
El portal de geodades marítimes i costaneres
Cartografia d’hàbitats, espècies, fondària, tipus de fons, usos i activitats marítimes fetes en l'àmbit marítim del litoral dels municipis de Begur, Palafrugell, Mont-ras i Palamós, àrea d'estudi de la taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà. Estudi finançat pel Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava i dirigit per Carolina Martí, directora de l’Institut de Medi Ambient, de la Universitat de Girona.
Cartografia del fons marí del Litoral Baix Empordà.
L'any 2019, per encarrec de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, es va fer la cartografia del fons marí, entre les batimetries de 0m a -35m. per detectar i delimitar les praderies de fanerògames presents a l'espai Xarxa Natura 2000 "Litoral del Baix Empordà". Aquesta cartografia es presenta en format cartogràfic, compatible amb programes d'anàlisi i representació geogràfica. Es pot descarregar l'informe i es pot accedir
Més informació: Informe 2019.
Sistema d'informació geogràfica Marítim
Visor, creat per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, on es pot accedir a 20 capes d'informació del litoral. Ja s'ha integrat la cartografia bionòmica del Litoral del Baix Empordà.
Geolocalització d'embarcacions pesqueres
L'any 2022, la Generalitat de Catalunya va aprovar un Reglament que preveu la instal·lació de dispositius de geolocalització a tota la flota pesquera amb port base a Catalunya. Els dispositius permeten conèixer la posició, el rumb i la velocitat de les embarcacions, però el principal valor afegit del sistema rau en el programari de Geoblau, que integra les localitzacions amb d’altres bases de dades de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. Ja s'ha posat aquest dispositiu en algunes embarcacions de l'àmbit del Litoral del Baix Empordà.
Més informació: Decret Geoblau 2022.
Servei de Oceanografia operacional de Catalunya
Amb l’adquisició del primer radar d’alta freqüència, l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), organisme de cooperació entre la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona del CSIC, inicia el desplegament del Servei d’Oceanografia Operacional de Catalunya.